Lewis & Short

praeter-grĕdĭor, gressus, 3, v. dep. n. and a. [gradior], to walk or march by, to go or pass by (class.).

  1. I. Lit.: qui praetergrediebantur. Sall. ap. Non. 556, 19: ut rapiat praetergredientes, Ambros. Abrah. 1, 5, 32.
    With acc.: castra, to pass the camp, Cic. Fam. 3, 7, 4: fines, to march by, Tac. A. 14, 23: primos suos, Sall. J. 50, 3: eum, id. 52, 5.
  2. II. Trop., to surpass, excel: in te maxume, qui tantum alios praetergressus es, uti, etc., Sall. Or. ad Caes. 1.