Lewis & Short

impĕto (inp-), ĕre, v. a. [in-peto], to rush upon, assail, attack (poet. and in anteand post-class. prose).

  1. I. Lit.: cedentem Acheloius heros Impetit, Stat. Th. 8, 523: aliquem arcu, Luc. 6, 394: os hastā, Sil. 5, 273; Luc. 6, 223; Varr. R. R. 3, 16, 8.
    Absol.: (apes) impetentes a se eiciunt fucos, Varr. R. R. 3, 16, 8; cf. in a different orthog.: impite impetum facite, Paul. ex Fest. p. 109, 17 Müll. N. cr. (a contracted imper., like cette, ferte): impetiti confessio, Quint. Decl. 5.
  2. II. Transf., to accuse: aliquem edacitatis, Sid. Ep. 7, 9.