Lewis & Short

Parsing inflected forms may not always work as expected. If the following does not give the correct word, try Latin Words or Perseus.

fācundē, adv., eloquently, v. facundus fin.

fācundus, a, um, adj. [fari], that speaks with ease or fluency, eloquent (syn.: disertus, eloquens; loquax, dicax): qui facile fantur, facundi dicti, Varr. L. L. 6, § 52 Müll. (not freq. till after the Aug. period; not in Cic. or Caes.; cf. facundia).

  1. I. Prop.: satis facundu’s: sed jam fieri dictis compendium volo, Plaut. Capt. 5, 2, 12: suavis homo, facundus, Enn. ap. Gell. 12, 4 (Ann. v. 250 ed. Vahl.); Sall. J. 95, 3: loquax magis quam facundus, id. ap. Quint. 5, 2, 2; and ap. Gell. 1, 15, 13: Mercuri, facunde nepos Atlantis, Hor. C. 1, 10, 1: Ulixes, Ov. M. 13, 92: facundum faciebat amor, id. ib. 6, 469: Rufus, vir facundus, Tac. H. 1, 8: facundus et promptus, Suet. Calig. 53 et saep.
    Comp.: in omnibus gentibus alius alio facundior habetur, Quint. 12, 10, 44.
    Sup.: facundissimus quisque, Quint. 12, 2, 27.
  2. II. Transf., of things: ut ingenia humana sunt ad suam cuique levandam culpam nimio plus facunda, Liv. 28, 25 fin. (al. fecunda): lingua, Hor. C. 4, 1, 35: ōs, Ov. F. 5, 698: vox, id. ib. 4, 245: Juv. 10, 274: Gallia, id. 15, 111: facunda et composita oratio, Sall. J. 85, 26: dictum, Ov. M. 13, 127: versus, Mart. 12, 43, 1: antiqua comoedia facundissimae libertatis, Quint. 10, 1, 65.
    Hence, adv.: fācunde, with eloquence, eloquently: nimis facete nimisque facunde mala es, Plaut. Mil. 4, 4, 5: quamvis facunde loqui, id. Trin. 2, 2, 99: alloqui, Liv. 28, 18, 6: exsequi aliquid, Tac. A. 12, 58: miseratur, id. ib. 1, 39.
    Sup.: describere locum, Sen. Suas. 2 med.: accusare vitia, Gell. 13, 8, 5.