Lewis & Short

prae-dulcis, e, adj.

  1. I. Lit., very sweet, luscious (perh. not ante-Aug.): mel, Plin. 13, 4, 9, § 44: ficus, id. 15, 18, 19, § 72: vina, id. 14, 6, 8, § 64: sapor, id. 12, 5, 11, § 23.
    In plur. absol.: praedulcĭa, ium, n., over-sweet things, Plin. 24, 1, 1, § 3.
  2. II. Trop., very pleasing or delightful: decus, Verg. A. 11, 155: praedulcis eloquii suavitas, Plin. 11, 17, 18, § 55; cf. Quint. 8, 3, 56: praedulce illud genus, id. 2, 5, 22: malum (luxuries), Claud. I. Cons. Stil. 2, 132.
    Adv.: praedulce, very sweetly: Tyrrhenae volucres (i.e. Sirenes) nautis praedulce minantur, Stat. S. 5, 3, 82.