Lewis & Short

obtĭnentĭa, ae, f. [obtineo], a holding fast, possession, Prisc. 1163 P.

• ...
• obtĕro
• optĕro
• obtestātĭo
• obtestātus
• obtestor
• obtestātus
• obtexo
• obtĭcentĭa
• obtĭcĕo
• obtĭcesco
• optĭcesco
• obtĭgo
• obtĭnentĭa
• obtĭnĕo
• optĭnĕo
• obtingo
• optingo
• obtinnĭo
• obtorpeo
• obtorpesco
• obtorquĕo
• obtortĭo
• obtortus
• obtractat
• ...