Lewis & Short

ambītor, ōris, m. [ambio].

1. I. Lit., a candidate (post-class.), Lampr. Alex. Sev. 28.
2. II. Trop.: aeternae laudis, Paul. Nol. Ep. 13, 16.

• ...
• ambīgă
• ambĭgo
• ambĭgŭē
• ambĭgŭĭtas
• ambĭgŭus
• ambĭgŭum
• ambĭguē
• ambĭo
• Ambiŏrix
• ambĭtĭo
• ambĭtĭōsus
• ambĭtĭōsē
• ambītor
• ambĭtūdo
• Ambitŭi
• ambītus
• ambĭtus
• Ambĭvarēti
• Ambĭlarēti
• Amblŭarēti
• Ambĭvarīti
• ambĭvĭum
• Ambĭvĭus
• ambō̆
• ...