Lewis & Short

angărĭo, āre, v. a. [angaria].

  1. I. Lit., to demand something as angaria, to exact villanage, Dig. 49, 18, 4; so Aug. Ep. 5 med. al.
  2. II. Meton., to compel, constrain (eccl. Lat.): quicumque te angariaverit mille passus (vadere), vade cum illo et alia duo, Vulg. Matt. 5, 41: nunc angariaverunt, ut tollant crucem ejus, ib. ib. 27, 32; so ib. Marc. 15, 21.