Lewis & Short

dĭsyllăbus, a, um, adj., = δισύλλαβος, dissyllabic, Lucil. ap. Non. 26, 7; Quint. 1, 5, 31; Ter. Maur. p. 2431 P.
Plur. as subst.: dĭsyllăbae, ārum (sc. voces), f., dissyllabic words, dissyllables, Mart. Cap. 3, § 269; also, dĭsyllăba, ōrum (sc. verba), n., the same, id. 5, § 521 al.