Lewis & Short

1. illex (inl-), ēgis, adj. [in-lex], without law, contrary to law, lawless (anteclass.); as a term of reproach: impure, inhoneste, injure, inlex, labes popli, Plaut. Pers. 3, 3, 4; Caecil. ap. Non. 10, 24 (Com. Fragm. v. 60 Rib.).

2. illex or illix (inl-), ĭcis, adj. [illicio], alluring, enticing, seductive (ante- and post-class.).

  1. I. Adj.: oculi, App. Mag. p. 323: ars, Prud. adv. Symm. 2, 6: halitus, id. Psych. 328.
    More freq.,
  2. II. Subst. com.
    1. A. A decoy, lure: aedis nobis area’st, auceps sum ego, Esca’st meretrix, lectus illex est, amatores aves, Plaut. As. 1, 3, 67.
    2. B. Transf., a seducer, a seductress: malae rei tantae fuimus illices, Plaut. Poen. 3, 4, 35: illex animi Venus, App. Mag. p. 295.