Lewis & Short

dēsultōrĭus, a, um, adj. [desultor].

  1. I. Of or belonging to a vaulter (desultor): equi, Suet. Caes. 39: levitas, Mart. Cap. 1, § 88.
    Subst.: desultorius, ii, m., Cic. Mur. 27, 57.
  2. II. Desultory, superficial, Ap. M. 1, p. 102, 14.