Lewis & Short

Parsing inflected forms may not always work as expected. If the following does not give the correct word, try Latin Words or Perseus.

dē-flŭo, xi, xum, 3, v. n.

  1. I. To flow down.
    1. A. Lit.: quod sanguen defluxerat, Cato ap. Gell. 3, 7, 19; cf.: sanguis a renibus, Plin. 24, 18, 105, § 169: defluit lapidosus rivus, Ov. F. 3, 273: flamma ex Aetna monte, Liv. Fragm. 1, 116: flumen Lavida Tauro monte defluens, Sall. H. Fragm. ap. Prisc. p. 680 P.; cf.: saxis umor, Hor. Od. 1, 12, 29; Plin. 33, 5, 26, § 86: Anaxum quo Varamus defluit, Plin. 3, 18, 22, § 126: potus defluit ad pulmonem, Gell. 17, 11, 1.
      1. 2. Transf., of things not liquid, to move downwards softly or gradually; to glide or flow down, descend: jam ipsae defluebant coronae, Cic. Tusc. 5, 21, 62.
        Of clothing: pedes vestis defluxit ad imos, Verg. A. 1, 404: toga defluit male laxus, hangs carelessly, Hor. Sat. 1, 3, 31.
        Of floating objects: aries mersus secundo defluit amni, floats, swims down, Verg. G. 3, 447; id. A. 7, 495; 8, 549: Ostiam Tiberi, to sail down, Suet. Ner. 27; Curt. 9, 8 fin.
        Of riders: tota cohors imitata relictis Ad terram defluxit equis, dismounted, Verg. A. 11, 501; cf.: ex equo, Curt. 7, 7 fin.: in humum (ex equo), Furius poët. ap. Macr. S. 6, 4: ad terram, Liv. 2, 20; and, a dextro armo in latus, Ov. M. 6, 229.
    2. B. Trop., to flow, come, pass: hoc totum e sophistarum fontibus defluxit in forum, Cic. Or. 27 fin.: a necessariis artificiis ad elegantiora, id. Tusc. 1, 25, 62; cf.: (adolescentes) tantum ab eo (sc. Seneca) defluebant, quantum, etc., departed, deviated, Quint. 10, 1, 126 Frotsch., Cic. Lael. 26, 100: a quibus duplex Octaviorum familia defluxit, are derived, descended, Suet. Aug. 2; cf. Vell. 1, 16, 4: ne quid in terram defluat, be spilled on the ground, be lost, Cic. Lael. 16, 58: multaque merces tibi defluat aequo ab Jove, flow to thee in abundance, Hor. Od. 1, 28, 28 (cf. Theocr. 1, 5: Ἔς τε καταρ’ῤεῖ): a superis, Cic. N. D. 2, 31, 79; cf.: si quid redundarit, ad illum defluxisse, etc., Cic. Verr. 2, 3, 66.
  2. II. To flow or pass away so as to disappear, to cease flowing.
    1. A. Lit.: rusticus exspectat dum defluat amnis, Hor. Ep. 1, 2, 32; cf.: cum hiberni defluxere torrentes, Sen. Q. N. 3, 3.
    2. B. Trop., to cease, vanish, pass away, disappear, be lost: ex novem tribunis unus defluxit, has deserted, proved unfaithful, Cic. Sest. 32: ubi salutatio defluxit, has ceased, is over, id. Fam. 9, 20 fin.: ubi per socordiam vires, tempus, ingenium defluxere, Sall. J. 1, 4: tenerae sucus Defluat praedae, Hor. Od. 3, 27, 55; id. Ep. 2, 1, 158.
      So of the falling out of the hair, Plin. 11, 37, 56, § 154; 11, 39, 94, § 231: comae, Ov. M. 6, 141.
      In eccl. Lat. = defloresco: folium, Vulg. Isa. 34, 4; 1, 30; id. Psa. 1, 3.